Muntatge de NADAL: EL MALALT IMAGINARI & EL CAMAROT (22-12-09) - ALUMNES DE 2N I DE 3R D'ESO

El cant de la Sibil·la

Divendres 18 de desembre de 2009 vàrem celebrar, per primera vegada en la història del nostre centre, el cant de la Sibil•la. Aquesta iniciativa de la Comissió de Teatre es va oferir als alumnes de 1r i de 2n de batxillerat i va ser tot un èxit! En Xisco, na Laura i na Manuela, del grup de Taller de Teatre de 1r d’ESO, varen fer una feina extraordinària i es comportaren com a veritables professionals (ja els veureu a Sa Teulera al mes de maig fent El mag d’Oz amb la resta de companys de 1r d’ESO).

Dimarts 22, el torn serà per als alumnes de Taller de Teatre de 2n i de 3r d’ESO. Recordau: El Camarot i El malalt imaginari, ni més ni menys! Començau a encalentir les mans per dedicar-los un fort aplaudiment!!!!!!!

Tan aviat com ens sigui possible, penjarem els vídeos i les fotos d’aquests muntatges...

Mentrestant, gaudiu de l’espectacle!!!!

La Comissió de Teatre

El director del centre afegeix el seu granet d'arena al nostre blog

L'optativa “Taller de teatre” s'imparteix a l'IES Baltasar Porcel des que es va inaugurar el centre, i sempre ha despertat l'interès a l'alumnat, de forma que cada any acadèmic s'ha pogut cursar aquesta assignatura. Però va ser quan el professor Pep Pizà se'n va fer càrrec, que el Taller de teatre va deixar de ser considerada com una optativa i va esdevenir en una petita escola “d'art dramàtic”.

En aquests moments, la major part de l'alumnat que la cursa no ho fa per complir l'expedient que s'ha de matricular d'una optativa, sinó simplement perquè vol fer teatre; ni més ni manco.

Tot això s'ha pogut aconseguir gràcies a la col·laboració i participació continuada d'un conjunt de professors com Margalida Truyols, Pere Barceló, Octavio Cortés, Isabel Ferrer, Maria Frisuelos, Mercè Juan, Joan Ramírez, Elisa Rosselló i Adolfo Ventayol coordinats per Pep Pizà, artífex sens dubte d'aquest interès que ha despertat el teatre en aquest centre.

Aquest conjunt de professors no només ha aconseguit despertar les inquietuds de l'alumnat, sinó també la de tot el professorat, i ha aconseguit una participació massiva d'aquest en la representació teatral de final del curs passat.

Pens que amb professors com en Pep Pizà i els que formen part de la comissió de teatre, ja esmentats, podem dir al gran actor Groucho Marx que la seva frase

“He gaudit molt amb aquest obra de teatre, especialment en el descans”

no és aplicable a aquest centre.

Manuel Moyà
Director de l'IES Baltasar Porcel.

Hem hagut d'aparcar el projecte MORT ACCIDENTAL D'UN ANARQUISTA amb els alumnes de 4t d'ESO per allò que podríem anomenar "exigències del guió"... Però l'hem substituït per un triple projecte igualment atractiu, tot i que una mica menys ambiciós: I JO QUE VENIA A ROBAR (basada en NO HI HA LLADRE QUE PER BÉ NO VENGUI de Dario Fo; vg. imatge) + EL FOTÒGRAF (basada en l'esquetx A CAL FOTÒGRAF de Karl Valentin) + EL CAMAROT (esquetx basat en la famosa escena de la pel·lícula UNA NIT A L'ÒPERA dels germans Marx).

Continuarem informant...

Pep Pizà

Espectacles realitzats: Una de llibres (juny de 2007)

(traducció i adaptació de Pep Pizà)



“El nus”: Don Eugeni i na Núria...

DON EUGENI: és un llibreter d’una cinquantena d’anys, amb aire d’intel•lectual malgarbat, una mica panxarrut i fumador impenitent de pipa. La seva passió és col•leccionar llibres. [Desiderio Sotos]

NÚRIA: és una al•lota d’una trentena d’anys, una mica histriònica, que sent la mateixa passió pels llibres que Don Eugeni. És qui aconsegueix a Don Eugeni les peces que el llibreter col•lecciona. L’única cosa de Don Eugeni que no pot suportar és el fum de la seva pipa. [Jeniffer Rodríguez]

“Història 1”: El soldat fanfarró (Plaute)

PYRGONIQUES: és el soldat fanfarró que dóna títol a l’obra: un bravejador, un autoritari i un exhibicionista, però en el fons un covard. Rebrà tota una lliçó d’humilitat! [Xisco Ruíz]

PHILOCOMA (Philocomasium a l’original): una donzella raptada per Pyrgonyques. És la jove enamorada de Pleusicles que fingeix no voler-se separar del soldat fanfarró per aconseguir precisament tot el contrari. [Marisa Moreno]

PALAESTRIO: esclau i amic de Pleusicles, però en poder de Pyrgonyques. És un pillastre de cap a peus! El veritable artífex de tots els embulls... [Mireia Sellas]

PLEUSICLES: és el jove galant. Enamorat de Philocoma. [Magdalena Puigserver]

CARIO: un cuiner que actuarà de sicari de Periplecto. La seva màxima aspiració és obrir en canal el soldat fanfarró! [Lara Piñeiro]

ESCLAU INFANT: un infant aparentment innocent subornat per Palaestrio i Pleusicles per embolicar Pyrgonyques en una afer d’adulteri. Les aparences enganen: en el fons és una bona peça! [Isabel Mendoza]

PERIPLECTO (Periplectoment a l’original): ancià poderós i venerable ciutadà d’Ephesus. Actua de jutge i és qui acaba posant el soldat fanfarró al seu lloc. [Alba Bordoy]

ESCLAU DE PERIPLECTO 1: encarregat de descarregar un ball de bastons sobre el llom del soldat fanfarró. [Steffany Agudelo]

ESCLAU DE PERIPLECTO 1: ajuda l’ESCLAU DE PERIPLECTO 1 a descarregar un ball de bastons sobre el llom del soldat fanfarró. [Rubén López]

CRIAT DE PYRGONYQUES 1: servent sofert del soldat fanfarró. [David Hervas]

CRIAT DE PYRGONYQUES 2: un altre servent sofert del soldat fanfarró. [José Manuel López]

“Història 2”: Cafe Crown (Hy Kraft)

HYMIE (cambrer a l’original): cambrera del Cafe Crown. Contínuament mastega xicle i de tant en tant fa una bolla. Té males puces... A part de fer de cambrera, té negocis al teatre; els seus negocis al teatre, els porta Looie... Hymie és realment qui talla el bacallà al Cafe Crown... [Samantha Sánchez]

SAM: cambrer del Cafe Crown. També té males puces, sobretot amb els clients... [Rubén López]

SRA. PERLMAN: cuinera del Cafe Crown. S’està darrera la barra servint les comandes als cambrers, eixugant tassons, espolsant la barra... No es complica la vida...[Alba Bordoy]

WALTER: australià acomplexat pel seu accent. És una mica adulador i vol integrar-se en el món dels artistes, però li manca empenta. No se sap ben bé a què es dedica. Ha quedat citat al Cafe Crown amb David Cole... Però no sap que és al Cafe Crown i no coneix en David Cole... [Eva Pacheco]

KAPLAN: juga a cartes al bar. Caràcter colèric. Pensa que la seva dona és una bruixa... [David Hervas]

RUBIN: un jugador de cartes. Juga una partida de pinacle amb Kaplan, el Cercavides i Jacobson. [Steffany Agudelo]

JACOBSON: un altre jugador de cartes. Juga una partida de pinacle amb Kaplan, el Cercavides i Rubin. [Mireia Sellas]

CERCAVIDES: un supervivent de la gran ciutat, un vagabund. Juga una partida de pinacle amb Kaplan, Jacobson i Rubin i intentarà embolicar en Walter perquè li afluixi 200 $. [José Manuel López]

MENDEL POLAN: crític de teatre. Periodista. Cregut i orgullós. [Lara Piñeiro]

TOPLITZ: escriptor i guionista amb més de cent obres escrites. Tanmateix és un escriptor de segona, que espera el salt a la fama que mai no li arriba... És una mica amanerat. [Mariloli Méndez]

LOOIE: operari tramoista d’un teatre proper al Cafe Crown. Aprofita els actes més llargs per escapar-se del teatre i anar a fer una copa al Cafe Crown... Té negocis tèrbols amb na Hymie. [Magdalena Puigserver]

LESTER FREED: una jove promesa del món de l’espectacle, força famós... Només surt a l’escena final i alguns parroquians del cafè el reconeixen.... Entra caracteritzat com un jueu ortodox de Brooklyn... [Isabel Mendoza]

Taller de Teatre a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx - Els inicis

Quan vaig arribar a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx, l’optativa T. de Teatre la impartia el meu cap de departament, en Jordi Albis (segur que molts el recordau i que alguns tenguéreu la sort de tenir-lo de company o de professor).

Record que en Jordi treballava de valent (i calladament, com s’ha de treballar!) amb els alumnes de 3r i de 4t d’ESO ,quan encara es podia fer T. de Teatre a 4t d’ESO, i molt de tant en tant ens demanava ajuda a alguns dels companys del departament... Amb en Jordi vaig aprendre el que eren els “assajos d’horabaixa”, per exemple... En Jordi tancà un cicle amb nosaltres i se n’anà a un altre institut a continuar la seva tasca com a professor... Aquí, a Andratx, al departament de català i intentant tapar el buit que en Jordi havia deixat a l’optativa T. de Teatre, hi quedàrem na Carolina Rigo i jo... Va ser un any dur, però aconseguírem muntar La comèdia de l’olla gràcies sobretot a la caparrudesa de na Carolina Rigo, companya incansable i incombustible, a qui devem la primera participació del nostre centre a l’Encontre de Teatre en Català d’Artà. Però na Carolina també ens hagué d’abandonar...











Tanta de sort que poc després arribà na Marga Truyols, tan incansable i incombustible o més que la resta de bojos i boges que ens havíem deixat enverinar per això que alguns anomenen “teatre escolar”... Aleshores, un bon dia, vaig mirar enrere i vaig entendre que l’optativa T. de Teatre tenia un passat, tenia un present i, sobretot, si es continuaven fent bé les coses, tenia un gran futur... I així ha estat, amb la col•laboració d’en Pere Suau, de na Rosa Vidal, de na Mireia Margenat en un passat no tan remot, i dels membres de la Comissió de Teatre (na Mercè, na Bel, n’Adolfo, n’Elisa, na María i n’Octavio), d’en Pere Barceló, d’en Joan Ramírez i de molts altres (esper no deixar-me’n cap al tinter!), la feina amb els nostres alumnes de T. de Teatre ha crescut fins al punt que enguany tenim en marxa mitja dotzena de projectes que mobilitzaran una vuitantena llarga de persones entre alumnes i professors... Però tot això va tenir un començament i qui millor per parlar-ne que qui ho va viure en primera persona? Cedeixo, doncs, amb molt de gust, la paraula a en Jordi Albis, qui molt amablement ha fet l’esforç de recordar i ens ha relatat com va començar aquesta aventura del teatre a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx...

Pep Pizà


[Pep Pizà: "pren la paraula Jordi Albis"]

“Ho faré tan bé com pugui; el meu problema és que som una home gairebé sense memòria, que no és el mateix que un home sense records [Pep Pizà: “el que ets és un poeta!”]. La memòria és sistemàtica; els records, en canvi, són erràtics. És per això que gairebé no te sabria dir amb certesa ni tan sols els anys que vaig estar a Andratx. Intentaré recordar:

Record que quan vaig arribar a Andratx hi havia l'optativa de teatre , però a l'institut no s'havia representat mai cap obra. Em va tocar a mi perquè ningú no la volia .[Pep Pizà: “no sé de què em sona, això...”]. Jo havia fet un curset de teatre quan encara feia cursets i del curset me n'havia duit alguna idea i sobretot bibliografia.Vaig recuperar la bibliografia i vaig cercar-hi exercicis que em poguessin anar bé. Sense altre bagatge que l'entusiasme, me'n vaig anar cap a classe i em vaig trobar davant un grup d'alumnes molt hetereogeni: n'hi havia de molt il•lusionats amb l'assignatura i d'altres que hi havien arribat perquè no sabien on els havien de posar perquè no fessin nosa. Encara en record moltes cares d'aquest primer grup, però molt pocs noms: José María, Ángel..., cap llinatge. I vaig començar a cometre errors com ara fer sortir algú davant els altres el primer dia sense haver fet abans molts d'exercicis en grup, però a poc a poc vam cercar una manera d'entendre'ns. És difícil trobar el principi d'autoritat quan les distàncies s'escurcen, quan hi ha contacte físic amb l'alumnat. Una classe de teatre t'exigeix el 100%: t'implica emocionalment. I aquestes implicacions resulten tan gratificants com esgotadores. Però de tot això, què te n’he de dir? [Pep Pizà: “no res, company i mestre! Continua”]. I van arribar les vacances de Nadal i em vaig posar a cercar una obra per representar i - encara era massa jove, massa arrogant vull dir- vaig triar una cosa de Woody Allen: Déu i altres peces em sembla que es deia el llibre. Vaig agafar el text i el vaig començar a remenar i a remenar fins que en vaig tenir una versió adaptada a les característiques de l'alumnat i a les exigències de cadascú: jo vull un paper llarg, jo un paper curt, jo vull dir una frase, jo vull sortir sense dir res... Haver triat aquesta obra per respresentar amb alumnes de 3r d'ESO deu ser dels actes més arrogants que he comès en ma vida. Imagina't un text del sr. Allen dit per alumnes de secundària: no entenien res del que deien, però a mi m'encantava [Pep Pizà: “na Carolina i jo ens estrenàrem amb un Plaute! Sort que el que diuen dels clàssics és cert: ho aguanten tot!”]. Vet aquí el meu vedetisme (s'escriu així?) [Pep Pizà: “no t’ho sabria dir, però si aquesta paraula no surt al diccionari, crec que és ben hora que la hi posin!”].

Record el dia abans de l'estrena. Vam anar al teatre d'Andratx i ens el vam trobar desmanegat. Ja em veus a mi intentant posar les bambolines per muntar una càmera obscura. Després de no sé quants anys encara no n'he après [Pep Pizà: “jo tampoc!”]. Els alumnes no se sabien el paper... un desastre. Quan vaig arribar a Palma me'n vaig anar a fer cerveses intentant entendre com jo -que sempre m'havia considerat prou viu per defugir la catàstrofe- estava a punt de viure l'apocalipsi [Pep Pizà: “conec la sensació... I les cerveses!”]. I l'endemà els alumnes van començar i van acabar l'obra. Com? No ho sé [Pep Pizà: “jo tampoc, però passa!!”]. Ni se'ls sentia ni se'ls entenia, però la gent reia... Aleshores vaig començar a entendre que això del teatre té més a veure amb l'ocultisme que amb el seny. Record que hi havia un moment de l'obra que d'entre el públic s'aixecava un actor que criticava el que veia damunt l'escenari i la directora va estar a punt d'intervenir pensant que era una bretolada adolescent. L'alumne es deia Àngel i era d'aquests que ningú no vol a classe...

Els anys següents em vaig cercar alguna xarxa de seguretat i vaig demanar el suport del departament de plàstica perquè fessin els decorats. Aquells anys hi havia n'Imma Serret i en José Maria (com es deia de llinatge? [Pep Pizà: “no ho sé, jo encara no havia arribat.”]); no record si tu hi vas coincidir [Pep Pizà: “no en vaig tenir el gust.”]. Un any vam fer el Cyrano -una feinada de decorat i vestuari- i l'altre vaig agafar fragments i fragments i fragments que parlassin de les relacions entre homes i dones. El fil conductor -l'escenari- era un bar on trasncorrien converses humanes. Un altre acte d'arrogància: una obra per a públic adolescent sense acció, només diàleg...

Un any -no record quin-, l'obra s'havia de representar dos dies. El primer dia la vam representar, però l'horabaixa vaig tenir un còlic nefrític i la representació es va haver de suspendre. No perquè jo hi fos imprescindible, sinó perquè el vestuari el tenia al cotxe... [Pep Pizà: “coses que passen; a mi dos actors se’m despistaren i un poc més no surten a escena perquè se n’havien anat al ‘backstage’ a fotre’s un paquet de Filipinos amb Fanta taronja!”].

Crec que em deix algun any, no vendrà d'aquí... I després ja vas arribar tu i aleshores ja tens els teus records: alguns segurament compartits [Pep Pizà: "Lisístrata o Primera plana, per exemple..."]Bé ,Pep, el que volies no deu ser exactament això [Pep Pizà: “per una vegada t’equivoques, mestre; això és exactament el que volia!!”].



Si necessites més memòria que records, informacions més concretes m'ho dius i potser trobarem les respostes...

En qualsevol cas, enhorabona per la feina que fas [Pep Pizà: “gràcies en nom de tots els membres de la Comissió de Teatre, passats, presents i futurs!”] i ja em diràs com ho he de fer per consultar el blog [Pep Pizà: “serà un orgull i un plaer!!”].

Una abraçada molt forta” [Pep Pizà: “i una altra de ben sincera per a tu!!”]

Jordi Albis

XXè Encontre de Teatre en Català d'Artà (curs 2008-2009)

Els de 2n, també tenen sentit del ritme...

Fixau-vos en les imatges que teniu a sota. Què us pensàveu? Que només teníeu ritme els de 1r? Ja veis que no...

Entre tots construïm l'aula de teatre

Divendres passat, dia 30 d'octubre, alguns valents i valentes quedaren a la tarda per ajudar en la construcció de la nostra aula de teatre. La feina va ser dura, però el dolç descans i la satisfacció de la feina ben feta, mereixeren la pena. Volem agrair sincerament l'ajuda desinteressada que ens oferiren aquests alumnes i advertir-los que, segurament, aquesta no serà la darrera vegada que ens hauran de demostrar les seves habilitats amb els pinzells.

Ja sabeu que és un plaer compartir amb vosaltres feina i esbarjo. Gràcies,

La comissió de teatre

Ver todas

Consigue el tuyo

Les activitats del Taller de Teatre de 1r d'ESO

I és que els alumnes de 1r tenen molt ritme. Voleu comprovar-ho? Mirau...

Ver todas

Consigue el tuyo

Projectes actuals (alumnat voluntari de 4t d’ESO – exalumnes de l’optativa Taller de Teatre de 3r d’ESO 08-09)

Enguany hem encetat una experiència pionera al nostre centre: muntar una obra amb alumnes que NO fan l’optativa Taller de Teatre. Es tracta d’una vintena de bojos i de boges (alumnes i professors) que hem decidit que el simple fet que a 4t d’ESO no es pugui cursar l’optativa de Taller de Teatre no ens havia d’impedir continuar gaudint de l’experiència d’aprendre i d’ensenyar trepitjant les taules... I dit i fet: ens hem organitzat, hem robat temps a les nostres tardes (i a algun dissabte al matí) i hem començat a preparar el muntatge de Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo.

Quan la representarem? Encara no ho sabem del cert... On la representarem? Tampoc no ho podem afirmar... Però el que sí que podem afirmar és que ja hi estam treballant i que quan una vintena de bojos i boges s’entossudeixen en un projecte i assumeixen amb coratge tots els sacrificis que el projecte porta implícits, el projecte s’acaba realitzant; d’això, no n’hem de dubtar ni un segon!

Continuarà...

Pep Pizà

Projectes actuals (2n i 3r d’ESO)

Comença a ser una mena de tradició al nostre centre que els alumnes de Taller de Teatre de 2n i de 3r d’ESO ens ofereixin un espectacle a la fi del primer trimestre. I enguany no serà cap excepció! Al mes de desembre, en una data encara per concretar, oferirem una sessió doble en què els alumnes de Taller de Teatre de 3r d’ESO ens delectaran amb la representació d’El malalt imaginari de Molière.



Seguidament, els alumnes de 2n d’ESO d’aquesta meravellosa matèria optativa dedicada a l’encara més meravellós món del teatre ens oferiran una versió lliure de la famosa “escena del camarot” de la pel•lícula Una nit a l’òpera dels germans Marx.




Però això només és el començament...

En tornar de les vacances de Nadal, començarà per als alumnes de 2n i de 3r d’ESO la part més dura i alhora més apassionant del curs: la preparació del muntatge de fi de curs! I per a aquest fi de curs haurem de treballar de valent! No avançarem més informació sobre aquest tema, per ara...

Gaudiu de l’espectacle de Nadal i començau a encalentir les mans per aplaudir de valent al mes de juny!

Pep Pizà

Enguany els de 1r d’ESO representarem El mag d’Oz!

És indiscutible que l’expressió dramàtica té un paper importantíssim en la formació global de la persona i que pot ser una valuosa eina per educar la percepció i el coneixement de la realitat. En l’activitat teatral es desenvolupen capacitats personals com la imaginació, l’observació, la creativitat i l’expressió oral i corporal.

El Taller de Teatre es caracteritza pel plaer que els nins i nines manifesten en les seves sessions i, encara que el joc de representació col•lectiva i individual hi és present, no volem oblidar el procés formatiu dels participants.

Així doncs, és ja una tradició, en el nostre centre, preparar per a les escoles de primària del municipi d’Andratx, una representació devers el mes de maig. Atenent el públic a qui va dirigida l’obra i sense perdre de vista que aquesta fita és el primer contacte que molts estudiants de primària tenen amb l’institut, pensàrem que seria adient treballar un conte clàssic farcit de fades, bruixes, grans mags i animals que parlen. Per això us presentarem una història que conté tots aquests ingredients: es tracta d’El mag d’Oz de L. Frank Baum.

La història conta com, a causa d’un tornado, la petita Dorothy viatja al fantàstic regne d’Oz, un lloc on bruixes i fades es barallen i on el més estrany sembla possible. Malgrat això, Dorothy enyora la seva família, de manera que no dubta a afrontar un bon nombre d’aventures, algunes ben perilloses, per tal d’arribar a casa. L’acompanyen tres personatges inoblidables: un espantaocells que necessita un cervell, un home de llauna que desitja un cor per poder estimar i un lleó que sospira per obtenir el valor que li falta. A través d’aquests personatges entendrem que hem d’actuar amb prudència i que hem de ser solidaris.

Tant l’alumnat com el professorat implicat en aquest projecte, emprenem amb il•lusió i molt respecte aquest repte que esperam resoldre amb èxit. Des del primer dia, treballam de valent perquè gaudiu de la màgia del teatre.

Margalida Truyols

COMÈDIA DE L'OLLA (JUNY'06)

Espectacles realitzats: Juny 2008 Sa Teulera

Mestre de Cerimònies ► Andreu Vera

NO HI HA LLADRE QUE PER BÉ NO VINGUI

Un lladre intenta guanyar-se la vida, però els propietaris del pis on ha decidit anar a robar li ho posaran difícil... La seva esposa tampoc no li facilitarà les coses... Sense adonar-se’n, el pobre Angelo Tornatti, “El Tigre”, es veurà immers en un trama d’embulls que supera l’imaginable... Se’n sortirà?

Lladre ► Juanma Porcel - Esposa del lladre► Natalia Molina – Home ► Pere Joan Porcel - Dona ► Lara Piñeiro - Giovanna ► Inma Ramis - Pietro ► Alberto Colomar - Segon lladre ► Paul A. Anapi

ELS PINTORS NO TENEN RECORDS

Uns pintors (i tapissers i restauradors... uns pocavergonyes i uns cercavides, al cap i a la fi) intenten guanyar-se la vida, però el que no saben és que el tret està ben a punt de sortir-los per la culata... Una vídua misteriosa i desequilibrada, un maniquí de cera, un hoste que passava per allà, tres senyoretes, una injecció quasi letal i els exòtics costums dels Burú-Burú completen el còctel...

Vídua ► Míriam López - Pintor ► Toni Martorell - Pintor en Cap ► Paul A. Anapi (Miguel Ayala) - Senyor Mílvio ► Andreu Vera - Anna ► Steffany Agudelo - Daina ► Lara Piñeiro -Sònia ► Inma Ramis - Maniquí (Giorgio) ► Cristian Cobo.

Encontre d'Audiovisuals a Alcúdia (curs 2008-2009)

La trobada d’audiovisuals en català a l’ensenyament secundari és una activitat de formació i intercanvi d’experiències per a alumnes de secundària interessats en els mitjans audiovisuals.

Durant dos dies del mes de febrer, els alumnes del nostre centre pogueren, per una banda, treballar els mitjans de comunicació (a través de tallers de matèries que anaren des de l’animació amb plastilina a l’edició digital de vídeo, passant per la ràdio i l’edició de revistes), i per l’altra mostrar les produccions videogràfiques i radiofòniques que realitzaren en aquest encontre.

Foren dos dies molt intensos que ens permeteren aprendre molt i riure més...

Margalida Truyols

Espectacles realitzats: L’aprenent de lladre

L’aprenent de lladre (Conte popular – Nadal ‘07): faula breu amb què es demostra que l’ofici de lladre no surt a compte.

Repartiment: Presentadors ► Míriam López, Toni Martorell, Miguel Ayala i Paul A. Anapi - Narrador ► Pere Joan Porcel – Aprenent de lladre ► Juanma Porcel - Capità dels lladres ►Lara Piñeiro – Lladre 1 ► Inma Ramis - Lladre 2 ► Andreu Vera – Bon Home ► Alberto Colomar – Pastor ► Cristian Cobo

Espectacles realitzats: The Blues Brothers

The Blues Brothers (Juny 2009): Alberto Colomar, Andreu Vera i Pere Joan Porcel. Gràcies per amenitzar els canvis d’escenari i engrescar el nostre públic meravellós!

Espectacles realitzats: They both reached for the gun

Per primera vegada en la història del nostre centre, els professors pujaren a l'escenari...

They both reached for the gun (Juny 2009): escena musical de Chicago (Bob Fosse-Fred Ebb). Billy Flint és un advocat sense escrúpols que ha agafat el cas de Roxie, una jove també sense escrúpols acusada d’assassinat. Roxie només té un somni: triomfar com a cantant en el món del music hall! La roda de premsa que prepara Billy per vendre una imatge angelical de Roxie és antològica... A veure si en reconeixeu els actors i les actrius!

Repartiment: Begonya Porcar (prof. de cast.), Diana Carretero (prof. de Tecnologia), Inma Cebolla (prof. de Tecnologia), Isabel Fdez. (prof. de CN), Isabel Hidalgo (prof. de matemàtiques), Jaume Monreal (prof. de matemàtiques), Joan Ramírez (prof. de música), Lola Álvarez (prof. de CN), Joana Maria Alemany (prof. d’àmbit científic i tècnic), José Ozcoz (prof. de cast.), José Ramon Cerdà (prof. de matemàtiques), Maria Antònia Canyelles (prof. de CN), Maria Bel Prieto (prof. de cat.), Helena Ortiz (prof. de CS), Martí Bennàssar (prof. d’EF), Octavio Cortés (prof. de religió), Pere Barceló (prof. de dibuix i educació plàstica), Xavi Cirer (prof. de matemàtiques) i Santi Vicente (prof. d’àmbit sociolingüístic).

Espectacles realitzats: Long as I’m here with you

Long as I’m here with you (Juny 2009): interpretació en directe del tema extret del musical Thoroughly Modern Millie.

Repartiment: Maria Bel Prieto (professora de lleng. catalana i literatura - veu), Octavio Cortés (professor de religió - piano) i Joan Ramírez (professor de música – clarinet)

Espectacles realitzats: Not for the life of me & Thoroughly Modern Millie

Not for the life of me & Thoroughly Modern Millie: escenes musicals de Thoroughly Modern Millie (Jeanine Tesori- Dick Scanlan- Richard Morris / Juny 2009). Millie és una al·lota de poble (de fet seran cinc al·lotes i un al·lot, per exigències del guió adaptat) que arriba a Nova York als anys vint. L’impacte que la gran ciutat provoca en Millie dóna peu a un número musical ple de color i de dinamisme que hem preparat tan bé com hem sabut i hem pogut... Esperam que us agradi!

Repartiment: Millie ► Mary Noboa, Alejandra Almeida,. Charlene Fürer, Daniela Marques, Ylenia Fernández i Juan S. Guerrero - Figurants ► Alexía Gavriil, Esperanza Burgos, Ascenció Porcel, Aileen Fürer, Juanma Arráez, Mirian Córcoles, Olga García, Andrés Granados, Laura Ángeles, Danny J. Hernández, Aurelio Abellán

Espectacles realitzats: Alícia al país de les meravelles

Alícia al país de les meravelles (dramatització i adaptació de Pep Pizà del clàssic de Lewis Carroll – Juny 2009): què hem de dir d’Alícia que no sapigueu? Un bon dia Alícia segueix el Conill Blanc i acaba al País de les Meravelles... A partir d’aquí, Alícia coneix un món carregat de màgia i governat per la cruel Reina de Cors... Que li taaaaaaaaaallin el cap!

Repartiment: Alícia ► (per ordre d’aparició) Nerea Jiménez, Cheyenne Hardt (Ana M. Nadoleanu), Sara Cordobés , Joselyn Salazar, Mónica Cobo - Conill Blanc ► Kevin Barcia - Ratolí ► Lidia Muñoz - Ànec ► Joselyn Salazar - Ocell Babau ► Maria Sueiro - Lloro de les Bermudes ► Raúl Sánchez - Erugot Blau► Lizeth Fibla - Mixet de Cheshire ► Mónica Cobo - Llebre de Març ► Ana M. Nadoleanu - Barreter Boig ► Rodrigo Morales - Reina de Cors ► Kelly Jiménez - Rei ► Nerea Jiménez - Capità ► Maria Sueiro - Soldat 1 ► Silvia Espinosa - Soldat 2 ► Míriam García - Soldats 3 i 4 ► Ana M. Nadoleanu i Rodrigo Morales - Soldats 5 i 6 ► Lidia Muñoz i Raúl Sánchez - Germana gran d’Alícia ► Sara Cordobés

Espectacles realitzats: A cal fotògraf

A cal fotògraf (Karl Valentin – Juny 2009): Enric i Alfons treballen (?) en un taller de fotografia. La madona del taller té la mala idea d’anar-se’n de viatge i deixar el taller sota la seva responsabilitat... A partir d’aquí, el desastre està assegurat: clients surrealistes, discussions absurdes, ficades de pota una darrere l’altra... Ja ho veureu, ja!

Repartiment: La Madona ► Mary Noboa - Enric ► Alejandra Almeida - Alfons ► Charlene Fürer - La Senyora del cotxet ► Daniela Marques - El Botxí ► Ylenia Fernández - El Nuvi ► Juan S. Guerrero - La Núvia ► Daniela Marques

Espectacles realitzats: Els dos Menecmos

Els dos Menecmos (Plaute – Juny 2009): fa molts d’anys dos germans bessons se separaren i es perderen el rastre... Cadascun dels germans ha fet la seva vida i s’ha convertit en adult. Què passaria si els dos germans, idèntics com dues gotes d’aigua i amb el mateix nom, coincidissin en una mateixa ciutat sense saber-ho? Us imaginau els embulls que això provocaria? Idò no us ho imagineu i gaudiu d’Els dos Menecmos!

Repartiment: Presentador 1 ► Cristina Juan - Presentador 2 ► Alexía Gavriil - Presentador 3 ► Esperanza Burgos - Granereta ► Ascenció Porcel - Menecmo 1 ► Aileen Fürer - Menecmo 2 ► Juanma Arráez - Erotikon ► Mirian Córcoles - Mes-Sinó: ► Olga García - Cilindre ► Andrés Granados - Esclava ► Ana M. Expósito - Esposa de Menecmo 1 ► Laura Ángeles - Vell ► Danny J. Hernández - Metge: ► Aurelio Abellán – Figurants (esclaus) ► Alejandra Almeida, Daniela Marques, Charlene Fürer i Ylenia Fernández

Espectacles realitzats: LES AVENTURES DEL CAVALLER TIRANT

LES AVENTURES DEL CAVALLER TIRANT: Constantinoble es troba en perill de ser envaïda per l’enemic i el rei demana ajuda al millor cavaller del món, al més valent, al més atractiu, al més intel·ligent... Tirant lo Blanc!!!!!!!

(ELS ASSAJOS)

(LES REPRESENTACIONS: CP XALOC DE PEGUERA & TEATRE MUNICIPAL SA TEULERA D'ANDRATX)


REPARTIMENT: TIRANT (Carles Porcel) – DIAFEBUS (Mateo Camacho) – ESTEFANIA (Carolina Moreno) – CARMESINA (Maria Magadalena Schmidt) – VÍDUA REPOSADA (Jordan Glindmeyer) - DUC DE MACEDÒNIA (David Escolano) – REI (Yeison Ramírez) – REINA (Gaspar Balaguer) – PESCADOR (José Chiquillo) - CUNYAT DEL PESCADOR (Juan Cruz Segreto) - PATGE 1 (Pau Suau) - PATGE 2 (Raúl Sánchez) - PATGE 3 (Sergio Romero)

Espectacles realitzats: Esquitxos

ESQUITXOS (Nadal ’08): muntatge basat en els esquEtxos de “Teatre de cabaret” de Karl Valentin.

REPARTIMENT: PRESENTADOR: Andrés Granados - LA PEIXERA (MONÒLEG): Olga García - EL CICLISTA: Mónica Cobo i María Sueiro - A LA FARMÀCIA: Sara Cordobés i Rodrigo Morales - LA CARTA D’AMOR (MONÒLEG): Cheyenne Hardt - CONVERSA INTERESSANT: Raúl Sánchez i Nerea Jiménez - BOTÓ DE COLL I AGULLES DE RELLOTGE (MONÒLEG): María J. Noboa - EL NOU COMPTABLE: Charlene Fürer i Alejandra Almeida - SÍ O NO: Míriam García i Joselyn Salazar - AL BALL: Mirian Córcoles i Juan S. Guerrero - CUPLET XINÈS: Lidia Muñoz, Silvia Espinosa, Lizeth Fibla, Ana M. Nadoleanu i Kevin Barcia - L’ENQUADERNADOR WANNINGER: Cristina Juan, Ylenia Fernández, Ana M Expósito, Esperanza Burgos, Laura ángeles, Alexía Gavriil, Daniela Marques, Aurelio Abellán, Danny J. Hernández, Aileen Fürer i Ascensió Porcel.

Espectacles realitzats

Professorat de Taller de Teatre de l’IES Baltasar Procel d’Andratx

(ordenats per ordre alfabètic):

Jordi Albis

(fins al curs 2004-05)

Pep Pizà

(des del curs 2005-06)

Carolina Rigo

(curs 2005-06)

Margalida Truyols

(des del curs 2009-10)

Obres representades pels alumnes de Taller de Teatre de l’IES Baltasar Porcel d’Andratx:

Curs 2003-04

3r i 4t d’ESO

• LISÍSTRATA (Juny – IES Baltasar Porcel)

Curs 2004-05

3r i 4t d’ESO

• PRIMERA PLANA (Juny – Teatre Municipal Sa Teulera)

Curs 2005-06

3r i 4t d’ESO

• BETLEM VIVENT (Nadal – IES Baltasar Porcel)
• LA COMÈDIA DE L’OLLA (Juny – Teatre Municipal Sa Teulera)

Curs 2006-07

3r i 4t d’ESO

• BETLEM VIVENT-II (Nadal – IES Baltasar Porcel)
• UNA DE LLIBRES (Juny – Teatre Municipal Sa Teulera)

Curs 2007-08

3r i 4t d’ESO

• L’APRENENT DE LLADRE (Nadal – IES Baltasar Porcel)
• NO HI HA LLADRE QUE PER BÉ NO VINGUI & ELS PINTORS NO TENEN RECORDS (Juny – Teatre Municipal Sa Teulera)

Curs 2008-09

1r, 2n i 3r d’ESO

• ESQUITXOS (2n i 3r d’ESO – Nadal – IES Baltasar Porcel)
• LES AVENTURES DEL CAVALLER TIRANT (1r d’ESO – Pasqua - IES Baltasar Porcel + Maig – CP Xaloc de Peguera i Teatre Municipal Sa Teulera)
• ELS DOS MENECMOS (3r d’ESO –Juny - Teatre Municipal Sa Teulera)
• A CAL FOTÒGRAF (3r d’ESO –Juny - Teatre Municipal Sa Teulera)
• ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES (2n d’ESO –Juny - Teatre Municipal Sa Teulera)
• NOT FOR THE LIFE OF ME (3r d’ESO –Juny - Teatre Municipal Sa Teulera)
• THEY BOTH REACHED FOR THE GUN (“profes” –Juny - Teatre Municipal Sa Teulera)